Com aconseguir que la Cultura EN digital sigui sostenible?
La pandèmia actual està canviant els hàbits de consum de la cultura. Vam parlar de la Cultura EN digital i del seu desenvolupament en aquest moment i com compaginar-la amb les activitats futures tot buscant fórmules perquè la cultura presencial tingui tant valor com la cultura en digital. Vam reflexionar també sobre els ingressos que genera aquesta nova forma de compartir la cultura.
Primer de tot hem de tenir un lèxic comú; la cultura digital és diferent de la cultura EN digital. En aquest moment, estem generant moltes propostes de cultura EN digital.
Alguns aspectes que s’han de tenir presents per poder continuar treballant i fer propostes futures:
Les eines tecnològiques com son la internet asimètrica i simètrica, el flux de persones, les eines proposades, l’streaming,…
La sostenibilitat econòmica d’aquestes noves propostes
La fidelització de la nostra comunitat
El valor afegit de la nostra oferta
La diferenciació de la cultura presencial i digital
Conclusions:
Hem de saber fer un ús adequat de les eines tecnològiques proposades, estudiant quina s’adapta millor al nostre projecte, tant a escala econòmica com professional segons la nostra pròpia experiència. És important poder diferenciar i escollir entre els múltiples recursos i ser creatius amb ells.
Hem d’atendre i repensar el model econòmic que volem defensar i que aquest sigui òptim i viable.
La pandèmia ha generat gran quantitat de propostes altruistes i gratuïtes, però impliquen feina que no està monetitzada.
De cara al futur es plantegen dues línies:
Cultura EN digital, amb un nou model econòmic que pot anar des de fórmules com la taquilla inversa, la subscripció per a cada esdeveniment o per lots.
Aprofitar el moment i fer propostes complementàries entre cultura presencial i digital. Les dues coexisteixen des de fa temps en importants sectors i entitats cultural d’àmbit mundial. Això vol dir que podem proposar, per exemple, preus de mercat diferents per la cultura presencial i la digital i que haurem d’adaptar les ofertes a les dues opcions.
Per posar un exemple tangible. Una obra de teatre que es representa presencialment trobi al seu lloc a l’entorn digital adaptant-lo al nou marc amb valors afegits d’apropament com podria ser una trobada amb el director abans de l’actuació
El camí doncs, seria de repensar les nostres activitats culturals ambdues direccions: presencial i digital.
Abans de preparar i proposar una activitat digital, igual que per les presencials, hem de conèixer i estudiar la nostra comunitat i conèixer no tant el missatge, sinó el canal.
Hem de pensar les diferències entre una proposta presencial i digital per poder aconseguir el valor afegit que no serà igual ni en cada cas ni en cada acció.
Estem davant d’un bon moment per IMAGINAR, GAUDIR I APRENDRE idees noves tot aplicant el que la pandèmia d’enguany ens està ensenyant.
Aconseguir el repte de seguir treballant per tal que la sostenibilitat de la cultura, tant en presencial com digital, sigui una realitat, i que fins i tot superi l’estat previ a la pandèmia.